jueves, 28 de agosto de 2008

Transformador per a estona


Em fa gràcia. Torno de vacances, llegeixo la última entrada de juliol d'aquest blog i penso: "vinga que queden quatre dies per veure el carrer net". Tot just llegeixo aquest matí a l'Avui que es torna a ajornar la retirada del transformador del Passeig Margall cantonada amb Escornalbou. En un primer moment van comentar que es retiraria el febrer; més tard, després de setmana santa; després, a finals d'agost; ara, a mitjans de setembre... veurem.

miércoles, 23 de julio de 2008

Feliç aniversari

Avui fa un any de l'apagada. Encara avui és trist veure el vergonyós ocupament d'una gran part del Passeig Maragall. Una vegada més cap de les dates que s'han donat per tornar a la normalitat l'estat del carrer ha estat respectada. Mai, mai, en aquesta ciutat es fa res sobre termini. La última notícia era que s'havia aprofitat l'ocasió tot coincidint amb els treballs de la L9.
En els últims anys he pogut comprovar de primera mà que significa viure en aquest país com a ciutadà afectat (Carmel i apagada) i seguint d'aprop per la meva feina el dia dia de moltes decisions polítiques. De vegades com a ciutadà vols agafar-te a alguna cosa, voldries millores coses, fent queixes formals, demanant fulls de reclamacions, sent soci de l'OCU... però no tenim remei, som un país de rondinaires.

domingo, 20 de julio de 2008

La L9, la línia més lenta d'Europa

Fa uns set anys, crec recordar, vaig gravar tot un seguit de notícies seguint el periple del flamant, -aleshores conseller en cap- Artur Mas. Em va fer il·lusió anar a gravar al nou Hospital de Sant Pau on s'hi estrenaven noves consultes clíniques i d'altres equipaments. La nova entrada es va ubicar a tocar de l'estació del Metro de Guinardó al costat del carrer Sant Quintí i la Ronda del Guinardó. Recordo perfectament el recorregut de la comitiva encapçalada pel Sr. Mas i la resta de "troupé" seguida a molts metres de distància per la Elsa Blasco i crec recordar que encara hi era el Sr. Batlle. Era clar que era un equipament de la Generalitat de Catalunya, això s'havia de publicitar.
Recordo, aleshores, com es parlava de la línia 9 de metro (també hi vaig gravar un munt d'inauguracions) que seria realitat el 2004, sí, el dos mil quatre, i ja es parlava de "la línia més llarga d'Europa". Avui en dia els veïns de la zona contemplem, podríem dir, ja avorrits a l'espectacle penós d'unes obres interminables. El mateix conseller ja ha comentat en vàries ocasions que ja no es parlarà de terminis, segons ell, perquè els projectes el·laborats per l'anterior govern, eren molt febles i s'han hagut de refer, amb un ull posat als esdeveniments del Carmel. En tot cas es parla del 2012. Sí, dos mil dotze. Hom soposa que es poden acabar els treballs de les estacions en execució, com la de la plaza Sanhelly o la plaça Maragall, deixar-ho tot més o menys endreçat (com al carrer Llobregós al costat del mercat del Carmel) i almenys tenir una visió clara dels carrers. Una obra pública comporta molèsties i porta anys la seva execució. Pot malmetre un negoci però també el pot fer guanyar diners. Però aquest projecte és una bofetada a la població llana i una vergonya que es pugui envair d'aquesta manera l'espai públic durant tot una dècada.


Ver mapa más grande

martes, 8 de julio de 2008

Torre Garcini. 2010?

Avui , dimarts 8 de juliol "elPeriódico" publica que Can Verdarguer, una masia situada a prop del centre comercial Heron City, a tocar de Can Dragó es destinarà per a usos municipals . Aquesta masia va ser catalogada i és de propietat municipal i no privada com ho és ara Torre Garcini. M'agradaria llegir algun dia al diari: Torre Garcini, recuperada com a equipament cultural per al Guinardó. Veurem...
Llegir notícia.

martes, 24 de junio de 2008

Sant Joan silenciós


La revetlla de Sant Joan és una nit màgica, fa olor a pòlvora, coca i cava. Fa caloreta. El soroll dels petards i els cohets es torna esporàdic a mida que s'acosta el matí fins a esbair-se. Aleshores els banderins i les garlandes es tornen simples pedaços de paper. Comença l'estiu cursi :-)


domingo, 22 de junio de 2008

màrqueting viral


Aquesta és la publicitat de barri que molts serrallers fan servir constantment. Uns adhesius cridaners que no es lleven amb facilitat. Les persianes es porten la palma i com vegin que la teva porta no és "gaire nova" ¡patapam! ja en tens un altre. Què has de fer? trucar a cada lloc? Fa temps que l'Ajuntament va negociar amb les immobiliàries que feien servir un mètode similar (de manera força patètica) deixant clar que gran part d'aquestes entitats les regentava gent, per dir-ho suaument, "poc professional". Els serrallers són autèntics cirurgians però molts d'ells podrien gastar-se els diners en fer publicitat per vies més convencionals.

viernes, 6 de junio de 2008

Pluja al Guinardó

Des de la meva particular petita talaia que és la meva terrassa veig que el meu carrer té els arbres malalts i plens de pugó, els contenidors són vells i bruts i el carrer no està en les millors condicions, degradació per moments. Però quan plou les coses es veuen diferents.