Fa olor a gessamí

Tenim un gessamí a la terrassa que ha començat a florir. Fa molt bona olor i, cap a la vesprada, quan el reguem encara fa més bona olor. A l'hivern te'l mires i tot i que tiguis cura d'ell es veu força pansit. Aleshores penses que no pot ser que faci les flors que fa cada any. Però tothom, fins a les flors, som capaços de donar el millor de nosaltres mateixos.

Obrint pas

L'altre dia, tot caminant fins a la frontera difusa entre el Carmel i Horta, posem que la rambla del Carmel, vaig passar pel carrer Pere Pau. Aquest carrer que comunica la Plaça Evissa, punt neuràlgic hortenc, amb la Baixada de la Plana és un carrer estret que amb el pas del temps està condemnat a eixamplar-se com està passant a d'altres carrers com el mateix Passeig Maragall on encara resisteix alguna edificació. Em resulten interessants aquestes transformacions.

web informativa?

Sovint entro a la pàgina web del distrite d'Horta-Guinardó a fer un cop d'ull a l'actualitat del districte i els resultats són decebedors.

És evident que una administració no pot actualitzar segons quines informacions amb la facilitat d'un diari o d'un humil blog com aquest però és que no s'hi troba pràcticament res, tret de l'agenda cultural i del butlletí o revista del districte en pdf.

L'agregador de blogs d'Horta-Guinardó, una gran iniciativa (gràcies per incloure aquest blog) crec que mereixeria un espai a la web del districte. L'Ajuntament obriria una finestra de participació ciutadana totalment lliure... totalment lliure he dit? bé, això ja és una altra història.

Crec que seria interessant que el districte fes un blog amb l'evolució dels petits temes del dia a dia. Petites actuacions als carrers, evolució de les obres, incidències en el trànsit (tot i que ja existeix una web), etc. En definitiva una manera àgil i breu adicional a la web principal de l'Ajuntament de Barcelona que permetès veure l'activitat diària o setmanal del districte. Crec que això també estalviaria molts diners en actes inaugurals i traques vàries. Clar, que això és només una proposta. Si us plau, una mica més d'informació, gràcies.

Últims dissabtes al Mercat del Guinardó.

No tinc una relació sentimental amb el Mercat del Guinardó perquè jo sempre he anat al del Carmel. Però vivint tant a prop m'ho prenc com una cosa una mica meva tot i que l'estat és calamitós. Veurem què tal la nova seu provisional i veurem quan triguen a construir-ne el nou.
De moment ja fan tard...

Bicing a la plaça Maragall

Gràcies a l'última tecnologia han arribat abans les bicicletes que la línia 9 del metro. És una bona notícia. Més enllà de debats polítics segueixo insistint que el més important que ha experimentat la ciutat després de les olimpíades del 92 és la implantació del bicing, inclús per sobre del Fòrum de les cultures. El bicing representa un pas més enllà d'anar en bicicleta. Representa introduir un protagonista més als carrers de Barcelona dominats pels cotxes; significa pacificar un xic més la ciutat; significa viure d'una manera més alegre; signfica tenir un motiu més per xiular; significa que en un món on passa tot per un cable USB tornar a les coses més senzilles és un punt de lucidesa en un món de bojos. I clar, també significa responsabilitat perquè anar en bicicleta per la ciutat no és anar pel camp. La mateixa responsabilitat que tens quan ets un peató i creues per un carrer sense mirar o amb el semàfor en vermell (per als peatons).

Foto: (mòbil). Plaça Maragall-Carrer Olesa.

Quan el més important no són les persones

El carrer Marqués de Foronda situat a cavall del carrer Peris i Mencheta (abans de 1900 denominat carrer de Carabassa) i la Rambla del Carmel, va ser remodelat fa uns anys adoptant l'única solució assenyada. La gran majoria d'arbres són castanyers que em fan recordar els meus trajectes cap el col·legi Sagrada Família (SAFA) quan agafàvem les castanyes del terra i treptijàvem les fulles seques (sí, de petits ja follàvem) amb aquest sorollet tan gustós (crrreeec). La qüestió és que els arbres són al bell mig de les voreres donant-los la prioritat que els pertoca per portar allà més temps que, segurament, el mateix Marquès. M'agrada aquest carrer, sempre serà una mica meu visqui on visqui.

El carrer Xiprer. El nom mutant.

Viure al carrer Xiprer té els seus avantatges però pronunciar aquest nom i que totes les ones sonores les entengui l’interlocutor ja és una altra història. Resulta que a prop hi ha un carrer més conegut: el carrer Xifré. Jo crec que una “f” i una “p” sonen força diferents i no vull fer una regressió escolar amb el tema de les oclusives, fricatives que amb tan menyspreu tractava a l’ institut. Qualsevol intent de donar les dades perquè et facin arribar un paquet o que et portin un moble és una feina feixuga. La cosa funciona de la següent manera:
Botiga de mobles. Adquisició d’un armari. Moment de pagar:
- Em dóna la seva adreça sisplau / ¿me da su dirección chimplau?
- Si, miri, li lletrejo: X-I-P de Papa-R-E-R acabat amb una R ben gran, si us plau, apunti-ho bé, també posi que és al costat del Passatge Garcini.
- Sí, sí, el conec, el carrer Xifré...
- Vamos a ver señoritaaaa, Xiprer amb erra final (caròtida a punt d'estallar). És molt important, que si no després hi ha molts problemes.
- No es preocupi, miri, així oi? està ben escrit?
- Sí, correcte, ara sí.
Uns dies més tard, sóna el mòbil:
- Oiga/escolti? mire, que tenemos aquí una entrega pero no contesta nadie.
- Sí, vale. ¿Dónde están?
- Pues en la calle Xifré pero aquí no contesta nadie
Es que es calle Xiprer con r final, al lado del passatge Garcini a prop del Passeig Maragall lo dije/puse/remarqué muy bien en la tienda.
- Buá, la tienda... A mi me han pasado la nota con Xifré.
Així estan les coses. Jo, de vegades, voldria dir que visc “en la calle Ciprés” però potser és pitjor perquè molts transportistes són gent que fa poc que viu a la ciutat (quin eufemisme més maco) i la traducció no sé si seria bona idea. Per afegir emoció al tema resulta que hi ha un plaça del Xiprer a prop de Via Augusta i un carrer que es diu “Xipre” al poble nou. L' X hauria de ser un avantatge perquè hi ha pocs carrers amb aquesta lletra però sembla que no. En fi, ens haurem d’acostumar, tampoc és qüestió de canviar de carrer.