Els autobusos de la línia 86 i 87

El meu condol per a les famílies de les víctimes. El fet ocurregut és una desgràcia, un accident. Des que van inaugurar les línies 86 i 87 s'ha demostrat que és possible véncer la llei de la gravetat i arribar fins a nivells impossibles. El 86 s'enfila pel carrer de la Conca de Tremp tot cofoi i el 87 fa eslàlom pel Coll al més pur estil aventurer. El 87 en concret va suposar per a la gran majoria d'habitants del Carmel una fugida més còmoda cap al centre de Barcelona per evitar haver de caminar un quart d'hora fins al metro d'Horta. També existia la possibilitat d'agafar el 19, que també baixa pel carrer Dante o pujar fins al "Delicias" i agafar el 28. Recordo que quan venia algun amic de Barcelona i el pujàvem al 87 per arribar fins a Gràcia al·lucinava amb la perícia dels conductors per agafar revolts, esquivar cotxes mal aparcats, cobrar el bitllet, cridar "pasen pa'dentro por favor" perquè la gent venia amb els carros del mercat del Carmel. En fi, la conseqüència de la carència de transport públic en una zona tan poblada. En tot cas, torno a insistir, l'accident del cap de setmana només el podem calificar com una desgràcia i ens pot fer reflexionar com les petites actituds individuals sí que afecten el grup (en referència als cotxes mal aparcats). El meu minut de silenci per a aquests veïns.

El bar Marcelo, un col·legi.

He vist amb satisfacció que l'Ajuntament ha adquirit el solar on hi havia el bar Marcelo, mític punt de trobada veïnal (sobre tot masculí). Es preveia contruir-hi places d'aparcament i, de fet, ja estaven totes reservades perquè ha estat sempre una mancança important al barri. Tinc amics que ja havíen donat la paga i senyal i ara hauran de continuar batallant per poder desar el vehicle. El que és clar és que després de veure durant uns anys la degradació d'aquest indret serà bonic que un col·legi gaudeixi d'un espai al bell mig del Carmel.

Educació

Un dels primers estadis de la política és la presidència d'una comunitat de propietaris. Un altre dia abordaré a fons aquest tema aprofitant el càrrec que ostento des de fa uns quants anys.
Com ben saben els polítics el llenguatge i l'aplicació del to i l'estil són esencials per transmetre òptimament el missatge. L'altre dia passejant pel carrer vaig trobar una nota en un portal redactada amb un estil, potser un xic pretèrit, però utilizant l'educació com a fil conductor. Hagués estat ben fàcil escriure "..que cierren la puñetera puerta de una vez...". Doncs aquest cop no.

Oda a l'obra vista

La construcció mitjançant l'obra vista és una garantia per a les façanes per la seva resistència a la intempèrie en no tenir arrebossat (m'agrada més la paraula castellana "revoque"). El que trobo és que quan s'assoleixen preus de fins a 500.000€ per a una vivenda hom espera que hi hagués algun esforç del constructor o l'arquitecte per oferir una estètica vinculada a la història de la ciutat o a l'entorn. Tot estrenant la nova càmera digital que he adquirit, vaig trobar interessant una sèrie d'edificis en progressió tot seguint el pendent del carrer i dels anys al carrer de l'Escornalbou. En concret el número 13 ofereix una bonica decoració on, fins i tot, no desentona el casquet de ceràmica per on passa el cable telefònic.

Transformador per a estona

Em fa gràcia. Torno de vacances, llegeixo la última entrada de juliol d'aquest blog i penso: "vinga que queden quatre dies per veure el carrer net". Tot just llegeixo aquest matí a l'Avui que es torna a ajornar la retirada del transformador del Passeig Margall cantonada amb Escornalbou. En un primer moment van comentar que es retiraria el febrer; més tard, després de setmana santa; després, a finals d'agost; ara, a mitjans de setembre... veurem.

Feliç aniversari

Avui fa un any de l'apagada. Encara avui és trist veure el vergonyós ocupament d'una gran part del Passeig Maragall. Una vegada més cap de les dates que s'han donat per tornar a la normalitat l'estat del carrer ha estat respectada. Mai, mai, en aquesta ciutat es fa res sobre termini. La última notícia era que s'havia aprofitat l'ocasió tot coincidint amb els treballs de la L9.
En els últims anys he pogut comprovar de primera mà que significa viure en aquest país com a ciutadà afectat (Carmel i apagada) i seguint d'aprop per la meva feina el dia dia de moltes decisions polítiques. De vegades com a ciutadà vols agafar-te a alguna cosa, voldries millores coses, fent queixes formals, demanant fulls de reclamacions, sent soci de l'OCU... però no tenim remei, som un país de rondinaires.

La L9, la línia més lenta d'Europa

Fa uns set anys, crec recordar, vaig gravar tot un seguit de notícies seguint el periple del flamant, -aleshores conseller en cap- Artur Mas. Em va fer il·lusió anar a gravar al nou Hospital de Sant Pau on s'hi estrenaven noves consultes clíniques i d'altres equipaments. La nova entrada es va ubicar a tocar de l'estació del Metro de Guinardó al costat del carrer Sant Quintí i la Ronda del Guinardó. Recordo perfectament el recorregut de la comitiva encapçalada pel Sr. Mas i la resta de "troupé" seguida a molts metres de distància per la Elsa Blasco i crec recordar que encara hi era el Sr. Batlle. Era clar que era un equipament de la Generalitat de Catalunya, això s'havia de publicitar.
Recordo, aleshores, com es parlava de la línia 9 de metro (també hi vaig gravar un munt d'inauguracions) que seria realitat el 2004, sí, el dos mil quatre, i ja es parlava de "la línia més llarga d'Europa". Avui en dia els veïns de la zona contemplem, podríem dir, ja avorrits a l'espectacle penós d'unes obres interminables. El mateix conseller ja ha comentat en vàries ocasions que ja no es parlarà de terminis, segons ell, perquè els projectes el·laborats per l'anterior govern, eren molt febles i s'han hagut de refer, amb un ull posat als esdeveniments del Carmel. En tot cas es parla del 2012. Sí, dos mil dotze. Hom soposa que es poden acabar els treballs de les estacions en execució, com la de la plaza Sanhelly o la plaça Maragall, deixar-ho tot més o menys endreçat (com al carrer Llobregós al costat del mercat del Carmel) i almenys tenir una visió clara dels carrers. Una obra pública comporta molèsties i porta anys la seva execució. Pot malmetre un negoci però també el pot fer guanyar diners. Però aquest projecte és una bofetada a la població llana i una vergonya que es pugui envair d'aquesta manera l'espai públic durant tot una dècada.


Ver mapa más grande