Diumenge ennuvolat

La vida passa ràpida però lenta als nostres ulls.
Música: Architecture in Helsinki.

Entrant a Youtube es pot veure en alta definició.

Fantasia multicolor

L'altre dia vaig rebre la visita d'una tècnica del departament de l'Ajuntament de Paisatge Urbà per donar-me les indicacions per poder restaurar les façanes del meu edifici (no el que apareix a la fotografia). Van ser indicacions amb molt sentit comú: respectar la pedra de la façana recuperant-la i no afegir-li una capa de pintura, unificar el color dels tancaments de les finestres, etc. Personalment i, perquè m'agrada, ja fa temps que em fixo en l'estructura dels edificis (sobre tot les terrasses, m'encanten), però després de la conversa vaig observar que la nostra ciutat és particularment grisa, en el bon sentit de la paraula perquè la pedra amb el temps es torna grisa a les ciutats. En els últims anys, l'obra vista ha anant introduïnt el marró a gairebé totes les ciutats. La seva funcionalitat és indiscutible però esdevé un xic aburrida. El nostre barri i districte encara conserva petits edificis i construccions que deixaven marge a la imaginació dels constructors i propietaris. Avui deixo testimoni d'un petit edifici al carrer de La Vinya, un carrer sense arbres, però amb un punt de fantasia desapercebuda.

Els reis arriben al Guinardó

Aquesta entrada d'any els reis d'Orient ens han portat una magnífica àrea verda i blava. M'agraden les àrees verdes, les de veritat, però he de reconèixer que 1€ a la setmana per poder deixar el cotxe al carrer ho trobo més que raonable, saludable. En un barri tan residencial la rotació de vehicles és imprescindible. He arribat a veure cotxes més de tres mesos aparcats al mateix lloc i això no es pot permetre. Les meves reserves es deuen a la implantació també de zona blava en tota una àrea on encara estem pendents tants anys de poder gaudir de la L9 a la plaça Maragall (més encara, poder gaudir de la mateixa plaça) i de veure carrers molt malmesos.
Jo no tinc cotxe (sí, és possible) i després de viure molts anys al Carmel he de reconèixer que aquesta zona de la ciutat està molt ben comunicada per bus, metro i bici. L'espai públic és de tots i gestionar-ho sempre resulta polèmic. Crec que el més important és poder aplicar normes que siguin flexibles i sempre estiguin en consonància amb la realitat de la zona.
Com deia, aquesta aplicació de la zona verda i blava és positiva, el regust amarg que em queda és veure que, en molts carrers degradats durant anys, l'única actuació prevista ha estat aquesta aplicació. Me'n vaig a agafar la bici.

Foto: Àrea verda i blava inaugurada furtivament per un veí

Encarant el 2009

El meu propòsit per aquest dos mil nou és intentar millorar aquest bloc amb l'aparició de persones que tinguin coses interessants a dir. La meva petita aportació com a veí (una mica egoista) és acabar de restaurar l'edifici on visc. Una millora visual per als altres veïns ja que la façana posterior ara es podrà veure des de la nova plaça del Mercat del Guinardó. I l'aportació real, molt modesta això sí, serà explicar els tràmits i gestions que cal fer per no morir en l'intent de reforma de la teva finca i com portar-ho a terme com a president d'escala. Una tasca antropològica apassionant.
Feliç 2009!

Tornen els 80

Els que vam créixer al barri del Carmel i vam conèixer el famós "parque de la libertad" ens havia quedat una mica oblidat el tema dels descampats. Aquella època, prèvia a la remodelació de tota la Rambla del Carmel i el túnel de la Rovira. Temps encara de jugar al carrer i explorar indrets amagats i en construcció.
El barri del Guinardó s'està apuntant a la moda revival dels anys vuitanta tot lluint uns descampats fantàstics que començo a proposar com a ruta turística. Amb l'esperit cicatritzant d'espera permanent que tenim els veïns del barri, val la pena tombar la truita i començar a gaudir de la bellesa de la lletjor i l'abandonament descarat de tants i tants carrers que comencen a mutar misteriosament de color amb unes línies verdes i blaves a l'asfalt.

Carrer Renaixença entre Villar i Escornalbou

Records volants a la Ronda del Guinardó

Passejava pel barri fins a la Ronda del Guinardó a tocar del Martinenc. Vaig trobar una fotografia entre la brolla que hi havia al costat de la vorera. Estava tan ben posada que, en un primer moment, vaig pensar que l'atzar de vegades pot ser massa atzarós. Una imatge que mostra dues persones (no sabem si són veïns del barri) esperant que passi algú. També vaig especular, per la seva edat, que estaven veient les obres de la parada de la línia 9 del Guinardó que potser mai no veuran acabada.
Potser va ser el vent, potser una broma però, per una vegada, una fotografia mereixia ser fotografiada.

Tot esperant el Sr. Llorente

Habitualment és un plaer sortir a passejar un dissabte. Anar al mercat, fer una volteta pel barri i esperar que el Sr. Teodor Llorente pugui tornar a lluir el seu nom amb un carrer que es podria dir el carrer futura obertura.
Tot arribarà i amb la màgia de les obres potser no recordarem com estaven els carrers. Mentrestant deixo testimoni d'uns indrets que no aconsegueixen despertar.