Viure al carrer Xiprer té els seus avantatges però pronunciar aquest nom i que totes les ones sonores les entengui l’interlocutor ja és una altra història. Resulta que a prop hi ha un carrer més conegut: el carrer Xifré. Jo crec que una “f” i una “p” sonen força diferents i no vull fer una regressió escolar amb el tema de les oclusives, fricatives que amb tan menyspreu tractava a l’ institut. Qualsevol intent de donar les dades perquè et facin arribar un paquet o que et portin un moble és una feina feixuga. La cosa funciona de la següent manera:
Botiga de mobles. Adquisició d’un armari. Moment de pagar:
- Em dóna la seva adreça sisplau / ¿me da su dirección chimplau?
- Si, miri, li lletrejo: X-I-P de Papa-R-E-R acabat amb una R ben gran, si us plau, apunti-ho bé, també posi que és al costat del Passatge Garcini.
- Sí, sí, el conec, el carrer Xifré...
- Vamos a ver señoritaaaa, Xiprer amb erra final (caròtida a punt d'estallar). És molt important, que si no després hi ha molts problemes.
- No es preocupi, miri, així oi? està ben escrit?
- Sí, correcte, ara sí.
Uns dies més tard, sóna el mòbil:
- Oiga/escolti? mire, que tenemos aquí una entrega pero no contesta nadie.
- Sí, vale. ¿Dónde están?
- Pues en la calle Xifré pero aquí no contesta nadie
Es que es calle Xiprer con r final, al lado del passatge Garcini a prop del Passeig Maragall lo dije/puse/remarqué muy bien en la tienda.
- Buá, la tienda... A mi me han pasado la nota con Xifré.
Així estan les coses. Jo, de vegades, voldria dir que visc “en la calle Ciprés” però potser és pitjor perquè molts transportistes són gent que fa poc que viu a la ciutat (quin eufemisme més maco) i la traducció no sé si seria bona idea. Per afegir emoció al tema resulta que hi ha un plaça del Xiprer a prop de Via Augusta i un carrer que es diu “Xipre” al poble nou. L' X hauria de ser un avantatge perquè hi ha pocs carrers amb aquesta lletra però sembla que no. En fi, ens haurem d’acostumar, tampoc és qüestió de canviar de carrer.
El carrer Marqués de Foronda situat a cavall del carrer Peris i Mencheta (abans de 1900 denominat carrer de Carabassa) i la Rambla del Carmel, va ser remodelat fa uns anys adoptant l'única solució assenyada. La gran majoria d'arbres són castanyers que em fan recordar els meus trajectes cap el col·legi Sagrada Família (SAFA) quan agafàvem les castanyes del terra i treptijàvem les fulles seques (sí, de petits ja follàvem) amb aquest sorollet tan gustós (crrreeec). La qüestió és que els arbres són al bell mig de les voreres donant-los la prioritat que els pertoca per portar allà més temps que, segurament, el mateix Marquès. M'agrada aquest carrer, sempre serà una mica meu visqui on visqui.
