Fantasia multicolor

L'altre dia vaig rebre la visita d'una tècnica del departament de l'Ajuntament de Paisatge Urbà per donar-me les indicacions per poder restaurar les façanes del meu edifici (no el que apareix a la fotografia). Van ser indicacions amb molt sentit comú: respectar la pedra de la façana recuperant-la i no afegir-li una capa de pintura, unificar el color dels tancaments de les finestres, etc. Personalment i, perquè m'agrada, ja fa temps que em fixo en l'estructura dels edificis (sobre tot les terrasses, m'encanten), però després de la conversa vaig observar que la nostra ciutat és particularment grisa, en el bon sentit de la paraula perquè la pedra amb el temps es torna grisa a les ciutats. En els últims anys, l'obra vista ha anant introduïnt el marró a gairebé totes les ciutats. La seva funcionalitat és indiscutible però esdevé un xic aburrida. El nostre barri i districte encara conserva petits edificis i construccions que deixaven marge a la imaginació dels constructors i propietaris. Avui deixo testimoni d'un petit edifici al carrer de La Vinya, un carrer sense arbres, però amb un punt de fantasia desapercebuda.

Els reis arriben al Guinardó

Aquesta entrada d'any els reis d'Orient ens han portat una magnífica àrea verda i blava. M'agraden les àrees verdes, les de veritat, però he de reconèixer que 1€ a la setmana per poder deixar el cotxe al carrer ho trobo més que raonable, saludable. En un barri tan residencial la rotació de vehicles és imprescindible. He arribat a veure cotxes més de tres mesos aparcats al mateix lloc i això no es pot permetre. Les meves reserves es deuen a la implantació també de zona blava en tota una àrea on encara estem pendents tants anys de poder gaudir de la L9 a la plaça Maragall (més encara, poder gaudir de la mateixa plaça) i de veure carrers molt malmesos.
Jo no tinc cotxe (sí, és possible) i després de viure molts anys al Carmel he de reconèixer que aquesta zona de la ciutat està molt ben comunicada per bus, metro i bici. L'espai públic és de tots i gestionar-ho sempre resulta polèmic. Crec que el més important és poder aplicar normes que siguin flexibles i sempre estiguin en consonància amb la realitat de la zona.
Com deia, aquesta aplicació de la zona verda i blava és positiva, el regust amarg que em queda és veure que, en molts carrers degradats durant anys, l'única actuació prevista ha estat aquesta aplicació. Me'n vaig a agafar la bici.

Foto: Àrea verda i blava inaugurada furtivament per un veí

Encarant el 2009

El meu propòsit per aquest dos mil nou és intentar millorar aquest bloc amb l'aparició de persones que tinguin coses interessants a dir. La meva petita aportació com a veí (una mica egoista) és acabar de restaurar l'edifici on visc. Una millora visual per als altres veïns ja que la façana posterior ara es podrà veure des de la nova plaça del Mercat del Guinardó. I l'aportació real, molt modesta això sí, serà explicar els tràmits i gestions que cal fer per no morir en l'intent de reforma de la teva finca i com portar-ho a terme com a president d'escala. Una tasca antropològica apassionant.
Feliç 2009!