La primera entrada de l'any la dedico a un espai molt preuat pels xiprerencs i garcinencs. L'Adela Alòs-Moner em comenta les dificultats que sembla ha tingut amb l'Ajutament per poder mantenir una negociació entre iguals. M'agradaria poder publicar una entrevista o, almenys, poder escriure unes línies en aquest humil blog que ens puguin aclarir una mica quin pot ser el futur més cert d'aquest espai.
3 comentarios:
esperem amb ganes l'entrevista.
Entre els legítims drets i les desmasurades aspiracions dels propietaris de finques i edificis que tenen una certa relevància històrica, hi ha un límit que l'Administració no pot ni hauria de creuar perquè entra en joc l'interès general del poble i les seves butxaques.
Una empresa privada juga amb els seus propis diners i es mou empentada tan sols en nom dels seus beneficis, Aquí està l'explicació del perquè un Ajuntament no pot ni ha de pagar certes quantitas de diners. Per salvaguardar els interessos dels veïns està o hauria d'estar la LLei de Catalogació dels edificis del país, però si determinats jutges treballen més per l'ìnterès de les empreses privades que per tenir cura dels bens d'interès públic, malament anem. Caldria veure quants canvis d'aquest tipus es fan per averiguar quins interessos privats hi ha darrera. Algú se n'hauria de preocupar, penso jo, que per això paguem els nostres impostos.
No sé si tinc prou poder de convocatòria per a l'entrevista però dit queda.
Respecte al que exposes respecte a la catalogació cada cas és diferent. Si no tens cap propietat i ens atenem a la teoria tot és perfecte. Però la catalogació pot ser un procès que afecti de manera superlativa la vida de les persones que tenen aquesta propietat i és possible que, ni tan sols, finalment els ciutadans, es puguin arribar a gaudir de la propietat en qüestió. Per exemple, que l'administració de torn, no apliqui un criteri o un ús clar amb un temps definit o excessivament llarg. Però, si a qui li cataloguen està forrat i és un especulador i és una mala persona que es frega les mans amb un sonriure maliciós, doncs, sí no catalogar, no, expropiar directament. Perdona'm l'ironia el que vull dir és que, encara que l'interés comú sempre prima, l'acte de catalogar ha de ser molt escrupolós. Ben és cert que molts dels llocs que gaudim (i de vegades presumim) els barcelonins han vingut d'un procès de catalogació ben aplicat.
Publicar un comentario